PIGMALIÓ
ADB
És el cas que enguany s’ha donat la doble i feliç circumstància de l’estrena de l’espectacle Tot fent Pigmalió presentat a la sala de teatre Versus Glories. Dic doble circumstància perquè el muntatge es basa en l’excel·lent versió que Joan Oliver va fer de l’obra Pigmalió de G. Bernard Shaw, i, en segon lloc, perquè aquesta versió va ser estrenada per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i el meu pare Frederic Roda va interpretar el paper del professor de fonètica, en Martí Jordana.
L’estrena va tenir lloc al teatre La Faràndula de Sabadell la nit del diumenge dia 26 de maig de 1957 i l’endemà, dilluns 28, es va fer una segona representació al Palau de la Música.
Val la pena recordar l’elenc d’aquell esdeveniment i per això em remeto a la font del llibre L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional (1955-1963) que en Jordi Coca va escriure i publicar l’any 1978 en la col·lecció Monografies de teatre de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Aquest és l’elenc:
Pigmalió de George Bernard Shaw. Adaptació de Joan Oliver
Intèrprets:
Montserrat Julió, Roseta Fernández (florista de carrer); Frederic Roda, Martí Jordana (professor de fonètica); Ramon Martínez-Callén, Coronel Fontanella (militar retirat); Josefina Tàpies, senyora Jordana (mare de Martí); Miquel Jimeno, Quim Hernándes (pare de Roseta, drapaire); Carme Pallarès, Senyora Mercè (majordoma de Martí); Maria Carme Serra, Senyora Fortuny; Maria Assumpció Forns, Clara (filla de la Senyora Fortuny); Àngel Gràcia, Toni (fill de la senyora Fortuny); Jordi Sarsanedas, el desconegut; Josep Navarra, el badoc sarcàstic; Antoni Escribano, el plaga; Gil Blancher, un venedor de diaris; Maria Teresa Martin, cambrera. Diversos circumstants: Rosa Muniesa, Montserrat Martí, Rosa Balart i Maria Aspa. Decoració, Lluís Gil. Vestuari de la protagonista cedit per Assumpció Bastida. Pells, Pelleteria Sibèria. Direcció, Montserrat Julió
Aquesta feliç circumstància ha fet que demanés a la productora Anexa i als intèrprets de Tot fent Pigmalió, la Lloll Bertran i en Manel Barceló i als directors Marc Rosich i Jordi Andújar de dedicar la darrera funció del dia 24 de març al meu pare amb motiu del centenari del seu naixement. També li he demanat a en Jordi Coca d’intervenir al final de la funció per dedicar un record a Frederic Roda. Per cert; tinc a les mans el llibre que el Jordi li va dedicar al pare, on hi diu:
A l’amic Frederic, tot i que, en realitat, aquest llibre me l’hauria de dedicar a mi. Molt cordialment.


